LA LLIÇÓ DE PIANO

Una història de vides creuades marcades per la pèrdua, i una reflexió: cap on va la maternitat. La Sara acaba de donar a llum en un pis abandonat del Raval. Només té disset anys i va fugir de casa. En situació més que precària, accepta que l'Àlex, el pare, abandoni la criatura en un barri benestant, perquè algú altre la trobi i se n'ocupi. Amb la seva, s'encreuen altres vides marcades per la pèrdua: el Pepe és un jardiner que s'està quedant cec, la Glòria lluita per defensar la innocència de la filla morta en un accident de trànsit, mentre el seu marit s'evadeix en alcohol, la Irene paeix la defunció de la mare i intenta sense èxit quedar-se embarassada. Passats uns mesos del part, la Sara intenta retrobar la seva filla i entra en contacte amb la Marga, una professora de piano que s'està quedant sense alumnes. La lliçó de piano ens transporta a un futur proper que ha accentuat els contrastos entre rics i pobres i ha intensificat la virtualitat i la manca de contacte real. Combinant les històries presents i passades d'aquests i altres personatges, Bea Cabezas capgira el temps i contrapunteja els protagonistes, amb el resultat d'una novel·la fluida i emocionant, rabiosament arrelada a la contemporaneïtat, que posa en el centre les relacions de pares i fills i, particularment, la maternitat.